Fotoperiodisme

“D’aquí tothom en surt. Aquí no hi has nascut, ni és casa teva”

10
Oct
2018

DOLORS BASSA, des de la presó de Figueres.
La Dolors Bassa ens ha respost aquesta entrevista pel projecte Tossudament… Relat del procés català., que des d’ICONNA estem realitzant des del setembre de 2012.

1. Que recordes de la tardor del 2017, com vas viure el referèndum?

La tardor del 2017 la recordo com una etapa molt il·lusionant i a l’hora de molt
neguit. Crec que treballàvem des del govern amb un objectiu comú i compartit
d’avançar. La gent del carrer estava il·lusionada. I la majoria parlamentària assumia també aquest compromís. La democràcia, el dret a decidir, i les llibertats eren els principis que ens regien.

2. Com passes els dies a la presó, com vius el dia a dia?

El dia a dia a la presó és força dur. La manca de llibertat implica també la manca de
decisions, d’iniciatives personals. I tot i que tens informació de l’exterior no tens la
comunicació adient en temps i forma i això és una de les principals mancances. Les hores les passo llegint i escrivint a la cel·la, o fent alguna activitat d’exercici físic, com running, bicicleta o ioga… que em serveix per socialitzar amb les internes.

3. Què canviaries de les coses que vas fer l’any passat en referència al Procés?

L’any passat vam fer allò que creiem millor pel procés. No em penedeixo de res del
que vam fer perquè ho fèiem convençuts d’avançar en democràcia i per altra banda,
havíem de provar fins a on podíem arribar. Per nosaltres, era el dret a decidir la
prioritat i en tot moment tenir en compte que volíem avançar només amb un
moviment pacífic i democràtic com acompanyament a les decisions que anàvem
prenent. Una altra cosa és que faríem ara que hem vist a on són els límits, la força i de què són capaços alguns estaments estatals més enllà del que ha de ser l’estat de dret i demòcrata, on la unitat d’Espanya és el primer valor a defensar.

4. Notes el suport de la gent cada dimarts?

El suport de la gent el noto cada dia amb la gran quantitat de cartes que rebo
d’ànims i de suport. Els dimarts, amb la gent que ve a sopar aquí davant de la presó, malgrat que, saben que només puc escoltar els sorolls, els crits i la música si fa tramuntana, continuen venint cada setmana i perseveren. Els diumenges també
escolto la música que hi ha persones que em posen amb altaveus des de fora:
sardanes, himnes… Tot això, i el suport d’alguns treballadors públics de la presó que fan fotos i l’endemà me’ls porten a ensenyar em permet notar suport, escalf i ànims cada dia.

5. Creus que la classe política ha quedat allunyada del poble el darrer any?

Allunyada no, però crec que hauria de ser més valenta explicant clarament a on som en la realitat i quins seran els futurs passos del moviment independentista.
Crec que els objectius no han variat, però no han deixat clara quina és l’estratègia comuna.
De tota manera, sense excusar cap tàctica o mirada curta, també crec que vivim una situació complicada, amb amenaces permanents i dificultats, amb quatre fronts per compartir: govern, parlament, presó i exili.

6. Tens esperança en sortir de la presó, creus que tindràs un judici just?

Entre les internes hi ha unes frases que es van repetint quan alguna està trista i és:
“D’aquí tothom en surt. Aquí no hi has nascut, ni és casa teva”
“Estem preses no mortes” quan alguna no s’arregla o té la moral baixa.
Així que esperança i confiança de sortir, sı́. Crec que el judici no serà just si no ens
absolen. Estic convençuda de la meva innocència, que el màxim que em poden
acusar és de desobediència i aquest delicte (desobeir) no implica presó. Vam
permetre un referèndum perquè la gent votés, això és democràcia i com a molt
estaríem davant haver permès un fet alegal.

7. Durant els dies previs a la proclamació de la República, sabies tot el que et
podia passar, pensaves que podies anar a la presó?

Com dic abans sempre vaig pensar que en tot cas desobeïa i això no implicava presó. Veient l’empresonament dels Jordi’s, sí que vaig pensar que l’estat de dret no era tan ferm com havíem pensat i que potser no hi hauria el diàleg que nosaltres
reclamàvem, per això va sorgir el debat de si es convocaven eleccions.

8. Tens contacte amb el Govern i la resta de presos polítics i exiliats?

Ara mateix el contacte entre presos és epistolar. La Carme i jo no hem tingut la sort
de poder compartir la mateixa presó que els altres presos i estem soles. He pogut fer alguna videoconferència amb alguns d’ells. Els exiliats o exiliades també m’han
escrit alguna carta. Amb l’actual govern, tant el President com alguns consellers/es, han vingut a visitar-me. Amb persones del departament que encapçalava també hi tinc relació per carta, tant amb alts càrrecs com amb treballadors /es.

Manifestació per la llibertat dels Jordi's. Barcelona. 21/10/2017 Fotografia de Jordi Ribot Puntí/ICONNA
Manifestació per la llibertat dels Jordi's. Barcelona. 21/10/2017 Fotografia de Jordi Ribot Puntí/ICONNA

“PUIGDEMONT PRESIDENT!”

16
Abr
2018

Crits de “Puigdemont President”, “Llibertat presos politics”, “no esteu sols!”, “tots som CDR’s”, són els que més s’han sentit al llarg de la manifestació del dia 15 d’abril de 2018, pels carrers de Barcelona. Un cop més, s’ha tornat a fer palès, que el Procés català no afluixa i que es manté més fort que mai. Més de 500.000 persones han tornat a sortir al carrer, pacíficament i cívicament, per demanar la llibertat de Catalunya i dels seus presos polítics. Tossudament, som-hi!

JORDI RIBOT PUNTÍ/ICONNA
JORDI RIBOT PUNTÍ/ICONNA

BRUSSEL·LES VA SER CATALANA.

11
Des
2017

Brussel·les va ser catalana per un dia, desenes de milers de catalans, varen manifestar el seu suport al legítim president, a les seves institucions, per la llibertat dels empresonats, el dret a l’autodeterminació i exigir a la Unió que deixi de mirar cap altre lloc, mentre es violen drets bàsics en el seu territori.

JOAN CASTRO/ICONNA
JOAN CASTRO/ICONNA