MERAVELLOSA, MERAVELLOSA, MERAVELLOSA

09
Oct
2017

Sí, són els tres adjectius perfectes per Wind River. Perquè el film s’inicia amb una metàfora excel·lent, que ja fa una síntesi del que veuràs a continuació. Perquè aquest senyor anomenat Taylor Sheridan sap escriure i dirigir d’allò més bé (reconec que no he vist encara Comancheria, la qual va rebre molt bones crítiques). Perquè la banda sonora de Nick Cave i Warren Ellis sobrevola durant tot el metratge de manera misteriosa i inquietant. Recorda molt l’estil fosc del disc Skeleton Tree, on prèviament a la gravació d’aquest, el fill de Nick Cave es va suïcidar. Per tant, a Wind River hi ha dolor, molt de dolor. Dolor per la pèrdua d’un ésser estimat i de la difícil superació d’aquest trauma (si és que es pot aconseguir). I això sense recórrer al sentimentalisme, sinó fent una narració freda (la localització en una reserva índia a les muntanyes de Wyoming actua com un personatge més) i amb una violència seca que recorda a No es País para Viejos, dels germans Cohen. Perquè, si esteu disposats a que el cor us faci mal i a tenir pell de gallina, aquesta és, sens dubte, la vostra pel·lícula.

Elmer Bueno

Zombis orientals
Zombis orientals