UN PETIT PRINCEP DESTRONAT

09
oct
2018

Kun és un nen que acaba de rebre una germaneta a casa. Aquest fet li resulta d’allò més dolorós ja que ara tota l’atenció recau sobre el nou membre de la família. Aquesta premisa, que a simple vista pot semblar no gaire enginyosa, és l’excusa perfecta perquè Mamoru Hosada ens parli de temes molt recurrents en la seva filmografia, com són les relacions familiars o aquest equilibri, tant japonès, entre el passat, present i futur. A la nova obra del director, Mirai (Mirai, mi Hermana Pequeña), la família actua com a eix vertebrador, què és precisament el que ha d’aprendre a valorar el germà gran. A través del jardí màgic de casa seva el petit protagonista viatja en el temps. Així podrà interactuar amb seva germana Mirai (futur, en japonès) d’adolescent, amb els seus pares quan eren nens i fins i tot amb O el seu besavi a la segona guerra mundial. Així en Kun començarà a comprendre la importància de totes les petites casualitats que han sorgit al llarg de les diferents generacions. Com ja havia fet amb La Chica que Saltaba en el Tiempo (2006) o Summer Wars (2009), el director en ofereix una animació fluida i molt colorista. El significat de la unió com a valor, així com l’exaltació d’allò quotidià com a reflexe de les emocions, són clares herències del llegendari Studio Ghibli (que el va rebutjar acabat de sortir de l’Escola d’Art, però l’encoratjaren a continuar millorant). Estem d’enhorabona perquè Mamoru Hosada està en un estat de creativitat i sensibilitat perfectes.

Per Elmer Bueno

Aficionada acabant de maquillar-se
Aficionada acabant de maquillar-se