Fan observa cartells
Fan observa cartells
fan VR
fan VR
Nick Nicotero
Nick Nicotero
Pam Grier
Pam Grier

Sitges el va veure néixer amb Bone Tomahawk (2015), per després fer-nos partíceps del seu creixement a Brawl in Cell Block 99 (2017) i aquest any hem gaudit de la seva maduresa amb Dragged Across Concrete. Ens estem referint al nord-americà S.Craig Zahler. Un nom a tenir molt en compte ja que es respiren aires propis de cinema d’autor. Les seves pel·lícules són obres que es van cuinant a foc molt molt lent. No té pressa; i és que no li calen jocs de velocitats ni pirotècnia per concebre films que et queden marcats al cervell. Juga molt bé les seves cartes amb les paraules, amb diàlegs que perfilen uns personatges destinats a la violència i que ens fan intuir els seus inicis. Un violència seca de personatges explosius, que són bombes de rellotgeria en tensió. Només cal prémer els botons correctes per desencadenar efectes de conseqüències totalment inesperades. Com és el cas dels protagonistes, interpretats per uns Vince Vaughn i Mel Gibson superbs, són dos polis que són suspesos per unes detencions no gaire políticament correctes. A partir d’aquí, un sèrie de fets els aboquen a voler robar els diners a uns atracadors de bancs. La cosa no pot acabar gens bé. S.Craig Zahler, al igual que Tarantino, recupera velles glòries del cinema. Però és que, amb Vince Vaughn, el director actua com un escultor donant forma a un actor que venia de l’anomenada nova comèdia americana. L’ha anat transformant, al igual que el llargmetratge que interpreta, a foc lent.

Per Elmer Bueno

12
Octubre
2018

Hi ha 1 comentari

  1. Maya diu:

    Pel que expliques fa molt bona pinta! No m’estranya… Tot el que es cuina a foc lent sol acabar bé. La trama, els diàlegs, la interpretació fins i tot les cassoles!
    Apa! Bones pelis i bons àpats!!

Deixa un comentari